Estic una mica cremada amb certa persona. No és en plan mal rollo ni re... és un sentiment. Si fos capaç de treure-me'l de sobre, de veriat que ho faria. No m'agrada ser orgullosa, gens, en serio... I tot i així no ho puc evitar. Passa que tinc un cabreig interior molt gran i no sé què fer-ne. Que dius, deixa-ho estar, perquè odiar és donar-li massa importancia a les coses. Sí. Cert. Si jo sempre em sé la teoria... però sovint, sóc incapaç d'aplicar-la. A més sóc una mica autodrestructiva, cosa que fa que el cabreig em vagi en augment. És una mica el gos que es menja la cua, perquè no puc passar de les coses i les coses em cabrejen i el cabreig fa que encara pugui passar menys de les coses. Hola¿? Puc ser menys idiota? Gràcies...
De totes maneres, avui fa bon dia i m'he llevat de bon humor! Així que alegria que és festa major!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario