Tant de bo m'hagués enamorat de tu.
Tant de bo m'hagués enamorat de tu i de la cara de sabionda que poses quan saps que tens la raó. Del somriure a la cara i les ganes de fer feliç al món. De les piguetes a les galtes i al nas i sota els ulls verdgrismarró que enlluernen quan parles de les nenes i els nens que ajudes fent classes de repàs, o pràctiques, o educaves a l'esplai.
Tant de bo m'hagués enamorat de tu, de la nena petita que es fa forta i que plora i també té pors, i desigs; i ganes de volar. De la passió i l'esforç i la voluntat d'estimar als altres, sense pressa, sense pausa; sense peròs. De les paraules maques que tens per a tothom. Aquesta sensibilitat pels que t'envolten. Encara que et porti mals de cap. Encara que a vegades t'oblidis d'estimar-te a tu també.
Tant de bo m'hagués enamorat de tu, i del teu cos; de les mans petites que arriben fins al cor, que t'agafen fort. Del culet arromangat. Dels cabells llaaaargs i lliiisos que sempre et recollies per follar. De les abraçades llargues que deien estic aquí i no has de patir. De totes les imperfeccions de cap a peus, mancances i el llarg etcètera que dius que no t'agrada del teu cos. - No t'enganyis, sempre seràs tant guapa com et vulguis sentir.-
Tant de bo m'hagués enamorat de les teves necessitats. Del que mai m'havies demanat perquè no sortís corrents, per no donar-me mals de cap. Dels t'estimos amagats. De les ganes de mi que no he volgut veure.
Tant de bo m'hagués enamorat de tu i aquestes paraules no em fessin mal.
