Todas (o casi) las cosas que me gustan de ti:

Tus besos. Tus labios. Que me abraces por la noche, por la mañana, por la calle, en la cocina, en la cama, porque sí... Tus chistes malos. Que escribas de puta madre. Que te gusten los animales tanto o tan poco como a mi. Que me cuides. Que me pidas besos. Tu energía. Tu culo. Tu fuerza. Tu valor. Tu cabeza (y la del apellido también). Tus manos. Tus orejas pequeñas y perfectas. Que hagas el monguer con frecuencia. Tus shorts y tus falditas de verano. Los colores de tus ojos. Tu corazón. Que juegues a fútbol. La cara que se te pone cuando me río de ti por un fallo a pesar de que eres la primera que se mofa de cada una de las cagadas de los demás. También de la cara que pones cuando te entusiasma algo. Tu voz. En la cama, o con la guitarra. Que escribas canciones. Que me las enseñes y me las toques. Tus tetas. (¿Hay algo de tu cuerpo que no me guste?) Que me chupes para hacer el tonto. Que me dejes dormir un poco más por las mañanas aunque ya estés despierta. Que me quieras bien. Que sepas cuidarte. Tu pelo. Tus ilustraciones. Tu imaginación. Que te encante la música. Tu casa. Tus besos con lengua. (me repito, ¿y qué?) Que eres encantadora y cariñosa. Que me dejes darte todos los besos del mundo. Que me des libertad. Que pidas y no exigas. Que seas fácil y lo hagas fácil. Que me soples la cabeza y ahuyentes los pensamientos que me encierran. Que me hagas reír. Que te acuerdes de casi todo. Que me vuelvas a hacer reír.



Y me odio. Me odio mucho. Me odio tanto que a veces me deseo cosas malas. Quiero partirme una pierna, lanzarme a un coche, caer de la bici, darme golpes contra la pared. Que me encuentren un puto agujero en el cerebro que explique por qué siento tanto miedo cuando quiero querer, cuando puedo perder, cuando pienso en el futuro. Me odio tanto que me lloraría cada día, angustiada, absorbida, enferma de relamerme las heridas. Me odio porque me culpo, porque no me permito ni ser, ni estar, ni avanzar. Porque ahora te quiero y ahora te quiero mal. Porque cuando te tengo no lo quiero y cuando no, te quiero besar. Porque no puedo estar contenta, pero tampoco triste. Porque ni siquiera me permito llorar. Porque lo tengo todo y no quiero nada.

Si tu i jo no fòssim tu i jo

Pot ser, ves a saber, no m'agradaries tant.

Quan la vida t'agafa per sorpresa

Quan la vida t'agafa per sorpresa i et dóna dos bofetades a la cara - plas, plas -, una a cada galta, i et deixa els cinc dits de la mà marcats perquè recordis que mana ella. I ho fa amb aquesta fúria i empenta que tot s'emporta per davant. Mal gastades barreres, murs i muntanyes. No hi ha protecció davant d'aquesta ventada.
Quan la vida t'agafa per sorpresa i et desfila el cabdell de pensaments que havies anat cosint a l'ababalà - pim, pam - i et deixa les costures a la vista en un obrir i tancar els ulls. I ho fa amb aquesta perspicàcia de qui es sap guanyadora a priori i posseedora de la veritat absoluta. Mal gastades barreres, murs i muntanyes. No hi ha protecció davant d'aquesta batzacada.
Quan la vida t'agafa per sorpresa i et planta davant un precipi ben alt. I des de la punteta, medeixes, comptes i calcules quant durarà la caiguda, segons, minuts, hores. I a cau d'orella, fluixet, com un xiuxiueig - salta, salta - i et deixa l'última passa per fer, com si fòssis tu, en última instància, qui decideix el descens. Mal gastades barreres, murs i muntanyes. No hi ha protecció davant d'aquesta riuada.

Felicitat és sortir de treballar un divendres i arribar a casa d'una amiga i que t'hagi preparat el dinar amb tot l'amor del món (encara que arribis una hora tard). És baixar a comprar un gelat de pal i acabar llepant la tarrina més gran del paqui a quatre mans després de fer veure que ja estàvem tipes.
Felicitat és poder fer de cangur als fills més guapos (i més endimoniats) de la teva cosina gran. Tot i que no pugui amb ells sola i hagi de tenir a la mare controlant-me a mi per si els controlo bé per si s'obren el cap i jo estic mirant les mussaranyes descontroladament.
Felicitat és creuar-te quatre vegades Barcelona en bici amb un somriure d'orella a orella. Que se't punxi la roda anant a un concert i no maleeixis el karma ni el destí. Que comparteixis i cridis i saltis i estimis cada una de les cançons de Gertrudis Band amb les amigues de tota la vida, les que ja hi eren al 1r àlbum; les que he trobat pel camí, i les que estan per venir. Que ens tornem a creuar la ciutat per acabar en uns altres concerts i que em sembli la millor idea del món. Que et trobis més amigues i amics allà, coneguts i no tant; i que parlis i beguis i abracis i t'alegris per cadascuna de les persones amb les que has coincidit allà.
Felicitat és saber marxar quan has de marxar.
Felicitat és llevar-te un diumenge amb un cel blau espatarrant i un sol clar i t'enamori el barri on vius. Que vagis a buscar la bici punxada i la portis al taller amb la cara plena de lleganyes i et sentis agraïda perquè va valer la pena la nit d'ahir.
Felicitat és aparèixer al curro d'una amiga i que et regali les vistes més guapes del Clot que he vist fins ara. Que t'inviti a dinar a casa seva amb una altre amiga i que ens cuinem una pasta amb verduretes per treure's el barret i que de postre et deixi tastar el pastís recent fet de sa mare (buuufff).
Felicitat és tornar a veure les amigues d'ahir nit i les que no havien pogut venir. I mimar-les molt i sobar-les i petonejar-les encara que no es deixin estimar (o els hi costi una mica).
Felicitat és valorar que has pogut compartir una estona amb elles, malgrat la festa no acompanyi.

Felicitat és estar escribint un rollaco d'aquest calibre tremendament cursi i endulcorat (no apte per a diabètics) al teu mur de la teva pàgina de facebook i que te la peli de canto i que a més, estiguis fent tard a casa el papi per acabar d'escriure-ho.

Tant de bo

Tant de bo m'hagués enamorat de tu.
Tant de bo m'hagués enamorat de tu i de la cara de sabionda que poses quan saps que tens la raó. Del somriure a la cara i les ganes de fer feliç al món. De les piguetes a les galtes i al nas i sota els ulls verdgrismarró que enlluernen quan parles de les nenes i els nens que ajudes fent classes de repàs, o pràctiques, o educaves a l'esplai.
Tant de bo m'hagués enamorat de tu, de la nena petita que es fa forta i que plora i també té pors, i desigs; i ganes de volar. De la passió i l'esforç i la voluntat d'estimar als altres, sense pressa, sense pausa; sense peròs. De les paraules maques que tens per a tothom. Aquesta sensibilitat pels que t'envolten. Encara que et porti mals de cap. Encara que a vegades t'oblidis d'estimar-te a tu també.
Tant de bo m'hagués enamorat de tu, i del teu cos; de les mans petites que arriben fins al cor, que t'agafen fort. Del culet arromangat. Dels cabells llaaaargs i lliiisos que sempre et recollies per follar. De les abraçades llargues que deien estic aquí i no has de patir. De totes les imperfeccions de cap a peus, mancances i el llarg etcètera que dius que no t'agrada del teu cos. - No t'enganyis, sempre seràs tant guapa com et vulguis sentir.-
Tant de bo m'hagués enamorat de les teves necessitats. Del que mai m'havies demanat perquè no sortís corrents, per no donar-me mals de cap. Dels t'estimos amagats. De les ganes de mi que no he volgut veure.

Tant de bo m'hagués enamorat de tu i aquestes paraules no em fessin mal.

la por de morir pot provocar angoixa

angoixa. Malestar profund, alhora físic i psiquic, provocat per la impressió d'un perill imminent o d'una amenaça. la por de morir pot provocar angoixa. [SIN] angúnia, anisietat.

Estic vençuda. Com si tot el que m'envoltés em superés en força i en ànima. Allò que abans era ferm, ara són pors. M'envolten, em transtornen, m'encadenen. I la passivitat amb la que veig com m'enfonsen és encara més angoixant. On és l'Alba? On és aquella fortalesa infranquejable? Aquella carcassa impenetrable, tant que a vegades feia dubtar de si hi havia alguna cosa a l'interior? Em sento fràgil i cansada, incapaç de suportar el dolor. Sóc una ànima en pena, fracassada, insegura i volàtil. A vegades remonto el vol i sembla que tregui el cap de sota l'aigua. Que per uns moments respiri aire i ompli els pulmons amb alguna cosa que no sigui el fum del tabac. Petites estones que s'esfumen abans de que sigui capaç de memoritzar-les. Acaben sent anècdotes, perquè torno a capbussar-me en aquest espai on el temps passa sense pressa ni ganes. Més aviat amb impertinència i despotisme, anunciant-me constantment que en aquesta vida mana ell i que no hi ha treva, que el temps no fa l'oblit, que qui va dir això s'equivocava. La seguretat s'ha transformat en un mot buit, l'únic sinificat del qual és el d'allò que em manca. I l'agraïria, la beneïria i la faria meva com a religió. Però la fe mai he sapigut massa d'on venia i avui en dia ja no mou muntanyes. Estic abatuda i tu, que t'ho mires i intentes entedre el què em passa, no em pots ajudar.  

ctrl+alt+sup

Pensar. Escriure. Borrar. Repensar-te. Error. Borrar. Potser fugir no és la solució. No confrontació. Pau. Vull pau. Odiar-te tampoc és sa, estimar-te menys. Plorar-te. Beure un got d'aigua a mitja nit. Temps. Silenci. Temps. Pair? Callar. Ira. Ràbia. Por. També por. Però de diferent forma. Ja no és angoixa. Tristor. Molta. Futur? Hi ha futur. Lluny de les dos. Només lluny de les dos. He borrat tots els records. Agafar aire i respirar. He borrat tots els records. He llençat fotos, he estripat cartes. Amagar-te. Pensar-te. Saber. Cabrejar-me. Maleir-te. Rebotar-me. Despreciar-te. Em fas fàstic. Mentir. Violència. Somniar-te. Violència. Callar. Sempre callar. Ser correcte i aguantar. Calma. Cridar, cridar més, cridar molt més i llavors, només llavors, escriure i enviar. Acceptar. Me'n penedeixo de tot. De principi a final. Suprimir-te. Esc. Esc. Esc.