angoixa. Malestar profund, alhora físic i psiquic, provocat per la impressió d'un perill imminent o d'una amenaça. la por de morir pot provocar angoixa. [SIN] angúnia, anisietat.
Estic vençuda. Com si tot el que m'envoltés em superés en força i en ànima. Allò que abans era ferm, ara són pors. M'envolten, em transtornen, m'encadenen. I la passivitat amb la que veig com m'enfonsen és encara més angoixant. On és l'Alba? On és aquella fortalesa infranquejable? Aquella carcassa impenetrable, tant que a vegades feia dubtar de si hi havia alguna cosa a l'interior? Em sento fràgil i cansada, incapaç de suportar el dolor. Sóc una ànima en pena, fracassada, insegura i volàtil. A vegades remonto el vol i sembla que tregui el cap de sota l'aigua. Que per uns moments respiri aire i ompli els pulmons amb alguna cosa que no sigui el fum del tabac. Petites estones que s'esfumen abans de que sigui capaç de memoritzar-les. Acaben sent anècdotes, perquè torno a capbussar-me en aquest espai on el temps passa sense pressa ni ganes. Més aviat amb impertinència i despotisme, anunciant-me constantment que en aquesta vida mana ell i que no hi ha treva, que el temps no fa l'oblit, que qui va dir això s'equivocava. La seguretat s'ha transformat en un mot buit, l'únic sinificat del qual és el d'allò que em manca. I l'agraïria, la beneïria i la faria meva com a religió. Però la fe mai he sapigut massa d'on venia i avui en dia ja no mou muntanyes. Estic abatuda i tu, que t'ho mires i intentes entedre el què em passa, no em pots ajudar.
