Propòsits 2010

1. Que no hagi d'anar al metge.

2. Aprendre a tocar un día en el parque (aquest és d'última hora).

3. Deixar enrere aquesta segona adolescència de canvis hormonals i muntanyes russes anímiques que ve sent la meva vida últimament.

4. Fer que em perdoni la Kirs.

5. Acabar de llegir-me l'últim llibre de harry potter. (que algú em doni forces per fer-ho, per favor).

6. Dir-li guapa! a la d'interiors de la meva uni. (aquest no el faré, però molaria a sac).

7. Grabar un vídeo motivació màxima rollo I've got a feeling i que balli molta penya. (en plan flipada total)

8. Dibuixar més.

9. Muscular els quadríceps i els isquiotibials en general. (és a dir, utilitzar la bici del menjador (juas) i/o anar a córrer (juasjuas))

10. No acabar de perdre la dignitat amb dones estúpides que només saben donar pel sac. (aquest és bo, bo)

11. Comprar-me un arpa de boca i aprendre a tocar-la.

12. Anar a assajar molt més sovint a casa el Joan.

13. No pillar obsessió malaltissa i negativa perquè sí amb gent que no s'ho mereix.

Dissabtes qualsevols

Comença a fer fred a casa i ja tornen a ser aquí els peus freds i les mans fredes i fins que no ens congelem no posarem la calefacció que val una pasta i així, de pas, gastem menys energia, la qual cosa em sembla perfecte però a les meves extremitats, no, que porten més de mitja tarda en plan cubito.
Sort que existeixen les nits improvitzades com les d'ahir que et fan passar el fred, les tonteries i les penes, i et transformen en una persona amical, carinyosa i alegre on les hagi. Així que proclamem tots: volem més dancefloors cauils d'ara en endavant! (amb exhibició de balls, animadores de la festa, portés i revelacions sentimentals de sobretaula, tot juntet i en dosis de tota una nit).

puja el volum que vull ballar

Vull ballar i saltar i ballar fatal i cantar pitjor i donar més salts i fer el boig amb la música a sac al menjador de casa meva. I vull una acompanyant. I vull imitar a la meredith i a la cristina. Perquè em fan enveja. I perquè sembla que els hi funcioni.

coses que mai sabràs

M'agrades des del segon cop que et vaig conèixer. M'agrades des del segon cop que et vaig conèixer perquè el primer no sabia que tenies els ulls clars i que casi sempre portes unes arracades rodones i platejades. Perquè abans no sabia que et quedaven tant bé les samarretes de tirants ajustades, ni que les adoro perquè en algun moment o altre acaben deixant entreveure el melic i la panxa. Perquè no sabia que explicaves acudits ni que escrius notes al facebook que són molt tu i que encara que mai comenti, sempre llegeixo. Perquè no sabia que sempre portes els mateixos texans que m'encanta com et queden, ni que uns sostens blancs a ratlles amb les costures taronjes fòssin tant difícils de no mirar. M'agrades des del segon cop que et vaig conèixer perquè el tercer només ha servit per comprovar que no m'equivocava. M'agrades des del segon cop que et vaig conèixer perquè vas aparèixer de cop i volta, i no perquè no hi fòssis, si no perquè abans no et veia. I podria seguir explican-te perquè m'agrades des de llavors, o fer-te una llista de totes les meves virtuds i els meus defectes que segurament no serviria de res perquè per molt que et pugui oferir no hi tinc res a fer. Però m'agradaria poder dir el què sents a qui vols i on vols i sense que hagi de significar re, si no que ho facis per l'altre, per molt estúpid que sigui el sentiment o per molt efímer; saber que de tan en tan algú suspira per tu o a algú li agrada el teu somriure a la parada d'autobús.

Necessitem una folloamiga

1. Que estigui mitjanament bé. (Joder, que et posi)
2. Que no et demani res.
3. Que no et vulgui conèixer.
4. Amb conversa, la justa. (bona, mínima)
5. Dos cops al mes, per anar bé. (Amb la possibilitat d'ampliar-ho, és clar)
6. Amb "ja ens direm algo". (quan em vagi bé, quan li vagi bé)
7. Sense explicacions. (importantíssim)
8. Mucho sexo y poco amor (o gens).
9. A llarg termini.

Coses que fan que m'agradi una persona (físiques i mentals)

1. Que tingui el cabell llarg.
2. Que la descobreixis sin más, com si de sobte s'encengués una bombeta d'entre mil d'apagades; com si de cop i volta te n'adones que el botó de la teva camisa preferida és vermell i no blanc, que tot i que tu ja sabies que estava allà, no sabies que era vermell.
3. Que escrigui bé.
4. Que porti texans que li mig marquin el cul (jo ja sé a què em refereixo).
5. Que escolti un 50% de la música que escolto jo, i que l'altre, me l'ensenyi.
6. Que no cridi, però destaqui.
7. Que li facin gràcia els meus acudits de nivell preescolar.
8. Que poguem fer guerres estirades a l'herba, o al sofà.
9. Que tingui vergonya.
10. Que sigui un pastelito en la intimitat.
11. Que sigui guapa. (Hi ha moltes maneres de ser guapa).
12. Que cregui en les casualitats.
13. Que porti samarretes hippies i texans com els d'abans.
14. Que li encanti escriure missatges pel mobil.
15. Que li agradi dormir.
16. Que sigui freak.
17. Que faci maratons de sèries (en anglès i amb subtítols).
18. Que tingui els llavis molçuts.
19. Que sigui simpática i alegre (el necessari).
20. Que rigui i em faci riure.
21. Que tingui un fotolog, o un blog.
22. Que sigui generós i sincer.
23. Que no digui mentides.

(O com entendre per què hi ha persones que m'encanten perquè sí, sense avisar, sense parar-m'ho a pensar.)

L'Alba està contenta

L'Alba està contenta. Estic contenta. Tinc un somriure de tonta (com el de dalt) a la cara perquè estic contenta. (Però a la vegada tinc pena interior estúpida i egoísta perquè ja no és el dia del meu aniversari, perquè ja no sóc especial perquè ja no és el meu dia de ser especial). M'agrada fer anys. No perquè m'agradi fer anys (perquè no, no ens enganyem, ningú es vol fer gran). M'agrada que sigui el dia del meu aniversari perquè la gent et felicita. I no perquè m'agradi que em felicitin (que també és guai que et felicitin de tan en tan, pel que sigui, no importa, però que et felicitin). Si no perquè que et felicitin vol dir que en algun moment del dia aquella persona ha pensat en tu i llavors ha recordat que era el meu aniversari. I ha agafat el mobil i m'ha enviat un missatge, o m'ha trucat. I m'encanta fer anys al setembre perquè sempre estic de vacances al setembre (i que tan de bo, segueixi sempre) i això vol dir que si la gent s'ha enrecordat de tu no ha sigut perquè ha vist que algú altre et felicitava. (I no es produeixen aquelles situacions de "ai que és el teu aniversari oi? Felicitats doncs"). (Ja sé que de totes maneres, molta gent s'enrecorda perquè li recorda el facebook, o l'alarma del mobil, però, com a mínim, aquestes situacions no les visc. Perquè estic de vacances. A casa. I m'encanta rebre missatges al mobil. I odio la gent que et felicita pel facebook. Bé, no els odio. Odiar és massa fort i massa cansat. Però no m'agraden. Si et volen felicitar de veritat, de veritat d'aquelles que valguin la pena, que t'envïn un missatge. Un mail ni que sigui amb quatre paraules. Però felicitar pel facebook és estúpid. És còmode i estúpid. És còmode, estúpid i no m'agrada. (I crec que prefereixo que no em felicitin, a no ser que em facin riure. Llavors, simplement, no m'importa.)
També em posa trista esperar que algú et feliciti i no ho faci. (Tothom espera que el feliciti molta gent, com a mínim la família i els amics més propers, algun company de la uni, d'aquí, d'allà. És mentida si algu diu que no espera que ningú el feliciti.) És estúpid posar-se trista per una cosa així, en sóc conscient. Però em posa trista perquè només demano cinc minuts de 24 hores que té el dia perquè s'enrecordin de tu (i no li demano a tothom, és clar!) Sóc esgoísta, suposo. (Tot això és culpa del Marc, perquè s'ha oblidat molts cops del dia del meu aniversari.)
Però estic contenta. L'estiu s'acaba, però estic contenta. :)


(I estic molt contenta, perquè m'han fet un regal sorpresa tan genial tan genial tan genial, que no tinc més paraules per descriure'l. Perquè casi ningú s'atreveix a fer-me regals sorpresa i aquest ha estat simplement genial*. I això no es mesura amb paraules, o amb gràcies.)

Les vacances, el pitjor moment per estar en família

Avui el papa s'ha enfadat. Es posa d'aquella manera que sembla que continui tan normal, dissimulant. Però de seguida te n'adones per on va. Camina al teu costat i no et parla. S'asseu a la taula i mira cap a una altre banda. I les bromes, pel poder suprem que com a pare li ha estat atorgat, automàticament queden prohibides. Llavors arribem a casa i encen la tele. I s'ha de conformar amb l'incansable moviment - amunt i avall i prem - que es repeteix infinitament per canviar de canal. (Aquí l'únic ordinador que hi ha a la casa és meu.) I la poca comunicació que ja de per sí envolta la nostra relació, desapareix com els petit suis de la nevera. I llavors, en algunes coses et veus reflexada en ell, i penses que no t'hi vols assemblar.
Les vacances, són el pitjor moment per estar en família.