Quan la vida t'agafa per sorpresa

Quan la vida t'agafa per sorpresa i et dóna dos bofetades a la cara - plas, plas -, una a cada galta, i et deixa els cinc dits de la mà marcats perquè recordis que mana ella. I ho fa amb aquesta fúria i empenta que tot s'emporta per davant. Mal gastades barreres, murs i muntanyes. No hi ha protecció davant d'aquesta ventada.
Quan la vida t'agafa per sorpresa i et desfila el cabdell de pensaments que havies anat cosint a l'ababalà - pim, pam - i et deixa les costures a la vista en un obrir i tancar els ulls. I ho fa amb aquesta perspicàcia de qui es sap guanyadora a priori i posseedora de la veritat absoluta. Mal gastades barreres, murs i muntanyes. No hi ha protecció davant d'aquesta batzacada.
Quan la vida t'agafa per sorpresa i et planta davant un precipi ben alt. I des de la punteta, medeixes, comptes i calcules quant durarà la caiguda, segons, minuts, hores. I a cau d'orella, fluixet, com un xiuxiueig - salta, salta - i et deixa l'última passa per fer, com si fòssis tu, en última instància, qui decideix el descens. Mal gastades barreres, murs i muntanyes. No hi ha protecció davant d'aquesta riuada.