L'Alba està contenta

L'Alba està contenta. Estic contenta. Tinc un somriure de tonta (com el de dalt) a la cara perquè estic contenta. (Però a la vegada tinc pena interior estúpida i egoísta perquè ja no és el dia del meu aniversari, perquè ja no sóc especial perquè ja no és el meu dia de ser especial). M'agrada fer anys. No perquè m'agradi fer anys (perquè no, no ens enganyem, ningú es vol fer gran). M'agrada que sigui el dia del meu aniversari perquè la gent et felicita. I no perquè m'agradi que em felicitin (que també és guai que et felicitin de tan en tan, pel que sigui, no importa, però que et felicitin). Si no perquè que et felicitin vol dir que en algun moment del dia aquella persona ha pensat en tu i llavors ha recordat que era el meu aniversari. I ha agafat el mobil i m'ha enviat un missatge, o m'ha trucat. I m'encanta fer anys al setembre perquè sempre estic de vacances al setembre (i que tan de bo, segueixi sempre) i això vol dir que si la gent s'ha enrecordat de tu no ha sigut perquè ha vist que algú altre et felicitava. (I no es produeixen aquelles situacions de "ai que és el teu aniversari oi? Felicitats doncs"). (Ja sé que de totes maneres, molta gent s'enrecorda perquè li recorda el facebook, o l'alarma del mobil, però, com a mínim, aquestes situacions no les visc. Perquè estic de vacances. A casa. I m'encanta rebre missatges al mobil. I odio la gent que et felicita pel facebook. Bé, no els odio. Odiar és massa fort i massa cansat. Però no m'agraden. Si et volen felicitar de veritat, de veritat d'aquelles que valguin la pena, que t'envïn un missatge. Un mail ni que sigui amb quatre paraules. Però felicitar pel facebook és estúpid. És còmode i estúpid. És còmode, estúpid i no m'agrada. (I crec que prefereixo que no em felicitin, a no ser que em facin riure. Llavors, simplement, no m'importa.)
També em posa trista esperar que algú et feliciti i no ho faci. (Tothom espera que el feliciti molta gent, com a mínim la família i els amics més propers, algun company de la uni, d'aquí, d'allà. És mentida si algu diu que no espera que ningú el feliciti.) És estúpid posar-se trista per una cosa així, en sóc conscient. Però em posa trista perquè només demano cinc minuts de 24 hores que té el dia perquè s'enrecordin de tu (i no li demano a tothom, és clar!) Sóc esgoísta, suposo. (Tot això és culpa del Marc, perquè s'ha oblidat molts cops del dia del meu aniversari.)
Però estic contenta. L'estiu s'acaba, però estic contenta. :)


(I estic molt contenta, perquè m'han fet un regal sorpresa tan genial tan genial tan genial, que no tinc més paraules per descriure'l. Perquè casi ningú s'atreveix a fer-me regals sorpresa i aquest ha estat simplement genial*. I això no es mesura amb paraules, o amb gràcies.)