coses que mai sabràs

M'agrades des del segon cop que et vaig conèixer. M'agrades des del segon cop que et vaig conèixer perquè el primer no sabia que tenies els ulls clars i que casi sempre portes unes arracades rodones i platejades. Perquè abans no sabia que et quedaven tant bé les samarretes de tirants ajustades, ni que les adoro perquè en algun moment o altre acaben deixant entreveure el melic i la panxa. Perquè no sabia que explicaves acudits ni que escrius notes al facebook que són molt tu i que encara que mai comenti, sempre llegeixo. Perquè no sabia que sempre portes els mateixos texans que m'encanta com et queden, ni que uns sostens blancs a ratlles amb les costures taronjes fòssin tant difícils de no mirar. M'agrades des del segon cop que et vaig conèixer perquè el tercer només ha servit per comprovar que no m'equivocava. M'agrades des del segon cop que et vaig conèixer perquè vas aparèixer de cop i volta, i no perquè no hi fòssis, si no perquè abans no et veia. I podria seguir explican-te perquè m'agrades des de llavors, o fer-te una llista de totes les meves virtuds i els meus defectes que segurament no serviria de res perquè per molt que et pugui oferir no hi tinc res a fer. Però m'agradaria poder dir el què sents a qui vols i on vols i sense que hagi de significar re, si no que ho facis per l'altre, per molt estúpid que sigui el sentiment o per molt efímer; saber que de tan en tan algú suspira per tu o a algú li agrada el teu somriure a la parada d'autobús.