Avui el papa s'ha enfadat. Es posa d'aquella manera que sembla que continui tan normal, dissimulant. Però de seguida te n'adones per on va. Camina al teu costat i no et parla. S'asseu a la taula i mira cap a una altre banda. I les bromes, pel poder suprem que com a pare li ha estat atorgat, automàticament queden prohibides. Llavors arribem a casa i encen la tele. I s'ha de conformar amb l'incansable moviment - amunt i avall i prem - que es repeteix infinitament per canviar de canal. (Aquí l'únic ordinador que hi ha a la casa és meu.) I la poca comunicació que ja de per sí envolta la nostra relació, desapareix com els petit suis de la nevera. I llavors, en algunes coses et veus reflexada en ell, i penses que no t'hi vols assemblar.
Les vacances, són el pitjor moment per estar en família.
1 comentario:
veig que t'has animat a escriure...!
m'agrada.
:)
(tranaquil·la, no ets l'única amb vacances en família "insostenibles"...)
Publicar un comentario