¿Les desgracies mai vénen soles? ¿Hola¿? Minut quinze i pum! Adéu... Tenia tantes ganes de posar-me a plorar que no vaig poder-ho evitar... Tenia por i ràbia i estaba espantada i volia guanyar i no hi podia fer res... Quina merda. Per sort, només ha sigut un susto... Antiinflamatoris, gel i repòs, i espero que en un parell de setmanes cap a casa.
Ara: ànims...
No hay comentarios:
Publicar un comentario